DÓNDE ESTÁ MI TRIBU
TEORIA I PRÀCTICA DE LES CURES
OVNI Arxius trobada avistament.
Aquest dissabte 12 de novembre.
La soledat està a l'alça.
Lo que el discurso estándar oculta es que la "normalidad" de las jornadas de cuarenta horas semanales más guardería más una abuela para los apuros es no ya mejorable, sino directamente inaceptable.
CAROLINA DEL OLMO, ¿Dónde está mi tribu?
A Suècia, punt extrem en les tendències occidentals a l'àmbit protestant, més del 50% de la població viu sola. La gent mor sola també, oblidada de tothom, una vida impulsada per un afany d'independència privada i d'adequació a la norma social, de comoditats i d'una socialitat just without phisical contact. El somni d'una vida independent, alliberada dels vincles comunitaris i de la família patriarcal s'ha revelat un malson de soledat, tristesa i buit existencial.
Hem de travessar les oposicions binàries que pretenen fer-nos elegir entre dues opcions, l'una dolenta i l'altra pitjor. No es tracta de tornar a la vella família estrictament patriarcal, però tampoc ens hem de conformar amb la soledat metropolitana. Es tracta de crear, d'assajar, altres maneres de viure i d'estimar.
Según (la antropóloga y primatóloga Sarah Blaffer Hrdy) Hrdy, las hembras de rata, una vez encerradas en jaulas con sus crías como única compañía, se comportaban de una forma muy parecida a las amas de casa norteamericanas de los años cincuenta, con sus obsesiones y sus neurosis. En cambio, observadas en libertad, las madres y sus crías mostraban un amplio abanico de comportamientos diversos en todo tipo de contextos sociales.
CAROLINA DEL OLMO, ¿Dónde está mi tribu?Una funcionària sueca, dedicada a investigar la multitud creixent de casos de gent que mor abandonada, completament aïllada, sense ningú, es pregunta a The swedish theory of love: "Per a què serveix tenir un milió al banc si no ets feliç?" Però no és només no ser feliç, és la immensa somnàmbula tristesa que inunda una civilització ruïnosa, l'existència dins la qual s'esmuny en mig l'epifania d'una muntanya de deixalles. "¿Escucharon? Es el sonido de su mundo derrumbándose", diuen els zapatistes. La independència individual és l'ideal catastròfic d'un món perfectament organitzat i eficient però fred com el gel.
Al final de la independencia no está la felicidad. Al final de la independencia está el vacío de la vida, la insignificancia de la vida y un aburrimiento absolutamente inimaginable.
ZYGMUNT BAUMAN, entrevista inclosa a The swedish theory of love.
